Terrassa – Manresa passant per el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Obac

Si, si…. 50 Km… més de 1200 mts de desnivell positiu acumulat i unes rampes a les cames que feia dies que no patia…

Però bé, tot això es igual si disfrutes d´una bona rodada sobre la bicicleta i amb molt i molt bona companyia; sense deixar de banda que els paisatges són “espectaculars”.

A les 7:30 del matí estàvem amb en Paco a l’estació Est de Terrasa, allà ens vam trobar amb en “Cesc“, en “Miguel”, en “Xavi” i “l’Albert”, i uns pocs metres mes endavant amb en “Pere”…

Com sempre quan més som, més gran es fa el grup dels “llistons”… !!!!

El ritme va començar a ser de “lleuger” a “intens”… i en quan ens vam començar a apropar a les pujades per enfilar cap als cims del Parc de Sant Llorenç del Munt, es va començar a determinar qui “fotria” canya…. i no era jo :-)))

Montserrat

Montserrat



Uffff…!!!! la pista va pujant i pujant fins a arribar a la Torrota“…. i després torna a pujar… “qui hem va parir”!!!!, desnivells de mes d’un 20% i amb trams de poc més de 100 mts!!!!

La "Torrota"

La “Torrota”


Els primer 30 i pocs quilòmetres a mesura que vas pujant vas descobrint unes vistes que amb un dia sense cap nuvol ens deixaven veure fins al Pirineu.

Parc Natural Sant Llorenç del Munt i Obac

Parc Natural Sant Llorenç del Munt i Obac

En filera "india"

En filera “india”

En alguns trams vam passar per unes parets que no es podia anar pujant a sobre la bici, ja que una relliscada i anaves a buscar la bici, el casco i tu mateix al fons del barranc…!!!

Un grup amb "molt bon rotllo"

Un grup amb “molt bon rotllo”

En Paco a "fet el cim"

En Paco a “fet el cim”

Sant Llorenç del Munt desde darrera

Sant Llorenç del Munt desde darrera


L’esmorzar el vam fer a El Puig de la Balma, un racó amb molt d’encant a prop de la població de Mura.

El Puig de la Balma

El Puig de la Balma


Desde aquí, un cop carregat “el pap” vam tornar a pujar per després baixar camí de Rocafort.

Desde aquesta població la pista es fa mes rodadora, i agafes velocitats que s’ha de anar al tanto ja que hi ha forces “bumps” a la carretera que fan que aixequis les rodes del terra.

La pista es va apropant a la llera de la riera, i aquest cop ens va tocar mullar-nos els peus ja que no eran petit bassals d’aigua.

, l’ultim tram deixa la pista ens va portar travessant Manresa fins a l’estació; on amb un horari totalment ajustat vam agafar el tren de la 13:00h cap a Terrassa.

Tota una aventura, i sobretot amb molt bona companyia.

Aquí teniu el track.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6707649