Dissabte… per Collserola

La segona també de “tarda” ha estat el Dissabte i hem volgut donar la volta per l’altre banda de Collserola.

Aquest cop hem fet tot el frontal mar i pujada per la banda esquerra del Riu Besos fins a arribar a Can Cuiàs, per on hem pujat bordejant el Cementiri de Collserola.

Un cop a dalt hem fet un curt desviament cap a el Castell de Torre Baró, on tenim unes vistes magnífiques de Barcelona.

Castell Torre Baro

Castell Torre Baro

La tornada (be estem a meitat de camí), es per la cara nord de Collserola, on la pista es va enfilant fins arribar al Turo de Sant Cebria i d’allà baixada per Tibidabo i Vallvidrera.

Passant per en Turo d’en Cors i sortida a la Plaça Mireia.

Aqui teniu el track…

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4548223

Divendres… per Collserola

Aquest cap de setmana ha estat complicat “coordinar agendes”, aixi que les sortides han estat locals aprofitant els voltants de Barcelona.

La primera ha estat Divendres per la tarda i a poc mes de les 15:00 hores ja estàvem camí de Sant Pere Martir.

Aquí ha sota hem agafat el corriol que ens porta per la part alta de la vall de Sant Just.

Corriol Vall de Sant Just

Corriol Vall de Sant Just

Seguint alguns trams d’altres rutes que ja hem fet amb anterioritat decidim fer la volta “al reves” cap a La Siberia i La Rierada, amb tornada per el Riu Llobregat.

La Rierada

La Rierada

Capella de Sant Venceslau - La Rierada

Capella de Sant Venceslau – La Rierada

Moli de Can Rabells - La Rierada

Moli de Can Rabells – La Rierada

Salt de La Rierada

Salt de La Rierada

Aquí esta el track….

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4548211

Sortida voltants Pedraforca

Tot i que el temps no ha estat gaire bo, hem decidit fer una sortida des-de el càmping.

Aquest cop el “nou llisto” es en Paco (“el del Camping El Bergueda”) i a les 8:30 del mati hem sortit direcció cap a Saldes.

La carretera no deixa de pujar fins arribar a Maçaners i alguns trams es fan força “durs” ja que no hi ha ni un descans en aquests primers 8 kilòmetres.

Un cop a dalt les vistes mereixen una parada i aquí alguna de les fotos preses. El temps sembla que es vol aixecar i deixa veure el Pedraforca i el Comabona ben nevats.

Panorama Pedraforca

Panorama Pedraforca

La baixada fins a Saldes es força ràpida i al pasar per l’ombra val la pena anar ven tapat.

Primer punt de aturada, Saldes… aquí decidim fer l’esmorcar ja que en la resta del trajecte no hi ahura cap altre oportunitat.

Un bon entrepà calent i els “cafetonets” ens posa el cos en condicions de afrontar el següent tram.

Serra d'Ensija - desde Saldes

Serra d’Ensija – desde Saldes

Ara ens dirigim cap a Gresolet, ubicat al peu del Pedraforca… be al peu peu no!!! baixa’s fins a peu del riu i tornes a pujar un 300 mts força intensos.

El cel comença a tapar-se i al arribar a Gresolet ja comença a caure gotes.

Gresolet

Gresolet

Panorama Refugi Gresolet

Panorama Refugi Gresolet

Ara la tornada serà mes “divertida” ja que decidim tornar enrrera uns quants kilometres i agafar la pista que va per la vall paral·lela a la Riera de Saldes, que amb les pluges que han caigut (i estan caient) baixa molt plena.

Riera de Saldes

Riera de Saldes

La pista es ràpida en alguns trams però i han forces basals d’aigua i portem la pluja a sobra; aixi que s’ha de anar vigilant.

Algun troç torna a enfilar-se, i en Paco coneixedor del trajecte que ja ha fet forces cops va davant (be, també perquè porta un bon ritme :-)).

La pista d’ uns tretze kilòmetres va “baixant” mes que pujant i en l’ultim tram es complica una mica mes ja que el terra esta ple de rocs que fan mes complicat avançar ja que al estar moll els neumàtics llisca’n mes del compte… i durant l’últim tram de baixada també s’ha de anar força al tanto.

Pista tornada al Camping El Bergueda

Pista tornada al Camping El Bergueda

Pista Camping El Bergueda

Pista Camping El Bergueda

Be, els últims dos kilòmetres ja tornen a ser mes “còmodes” i ens porta’n per un troç curt de la carretera de tornada fins el càmping.

Una sortida que tot i la pluja ha estat força distreta…. Gracies Paco!!!

Aquí teniu el track

Cantonigros – La Foradada – Pantà de Sau – Tavertet

Un altre sortida dels Llistons… i aquest cop hem agafat els cotxes per apropar-nos a un lloc diferent dels habituals.

Que si a les 7:00 a les 7:30, a les 8:00… etc, etc…. mira que es difícil que ens posem d’acord; però be al final puntuals tots com un rellotge i de camí cap a Cantonigros, el punt previst de la sortida amb bicicleta.

Si no hagués estat perquè el “llisto” Albert amb el seu afan d’anar davant per la carretera ens ha fet donar una volta de 30 km mes per arribar-hi; passant aixo si per unes valls molt maques de la part d’Olot, encara haguéssim arribat avanç.

Mira que era fàcil entrar des-de Manlleu, però no ell a donar la volta !!!

Be, a les 9:00 muntem a les “burres” i comence’m una curta però intensa baixada fins el primer lloc previst, La Foradada… quin racó mes maco !!!!

A menys d’un kilòmetre de Cantonigros baixant per un camí pedregós i algun trams amb esglaons d’arrels arribem a la gorga de on un gran salt d’aigua ompla una basa central on al estiu de segur es un bon lloc per fer un bany.

Be, mes que paraules unes quantes imatges resumeixen millor l’entorn.

La Foradada - Cantonigros

La Foradada – Cantonigros

Els Llistons a La Foradada

Els Llistons a La Foradada

La Foradada - Cantonigros

La Foradada – Cantonigros

Entre baixar i pujar (mes caminant que amb bicicleta) ja hem estat gairebé una hora llarga… i encara ens queda’n mes de 30 km!!!

A la primera cruïlla tornem a “discutir” que si cap a la dreta o cap a l’esquerra… mira que el track es circular però no queda gens clar la direcció a prendre; aixi que un cop decidit ens dirigim cap al Pantà de Sau.

Els "llistons" Lidia i Xavi

Els “llistons” Lidia i Xavi

El "llisto" Francesc

El “llisto” Francesc

El "llisto" Albert

El “llisto” Albert

La ruta va pujant mica en mica per les diferents carena’s per sobre del Collsacabra i que ens permet disfrutar de unes vistes excel·lents de la plana de Vic  a la nostre dreta i dels impressionants tallants sobre el Panta de Sau a l’esquerra.

Sant Miquel

Sant Miquel

No hi ha com fer un bon esmorzar sobre d’un penya segat a uns 700 mts d’alçada!!!!

Impresionant!!!

Impresionant!!!

Ho hem aconseguit!! Els "llistons" sobre el Pantà de Sau

Ho hem aconseguit!!
Els “llistons” sobre el Pantà de Sau

Quins penya-segats!!!

Quins penya-segats!!!

Desprès de recuperar forçes continuem la pedala, no estem ni a la meitat del camí però la ruta avui es molt entretinguda.

La pista ens porta per la part mes baixa dels penya-segats i desprès de travessar alguns trams per el mig de la riera i d’algun tram de pista per el mig de camps d’o-fals;  arribem fins la carretera direcció Tavertet.

Creuant la riera

Creuant la riera

Desprès de deixar un mirador impressionat des-de on podem veure part del recorregut que portem fet a “vista d’ocell”, ens desviem cap al pont romànic que queda per sota del poble.

El Pantà de Sau

El Pantà de Sau

Pont Romanic de Tavertet

Pont Romanic de Tavertet

A vegades l’aventura et fa decidir si tornar enrrera o continuar per el mateixa camí, i aquest cop tot i haver de arrossegar les bicicletes l’opció de pujar mes directament cap al poble de Tavertet ha estat una bona opció; ja que tornar enrrera significa fer uns 4 o 5 km per la carretera.

Ja hem arribat a Tavertet!!!…. be podríem dir que es una zona residencial… quines cases!!! i de pagesos res de res.

Un volte-ta per la part exterior de l’Església de Sant Cristòfol i una “cocacola” per recuperar força, i afrontem l’últim tram per pista d’uns 8 km fins a tornar al punt de sortida de Cantonigros.

Sant Cristofol - Tavertet

Sant Cristofol – Tavertet

Cami de Cantonigros

Cami de Cantonigros

Els “llistons” ho han aconseguit de nou…. aquest cop la Lidia (tota una “jabata” com li diu la seva costella :-)), en Xavi, en Francesc i l’Albert han culminat una nova ruta.

Aquí teniu el track….

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4477849

Serra de Llaberia

Aquest cap de setmana aprofitant una sortida campista he carregat la bicicleta i he preparat una ruta per la Serra de Llaberia.

La veritat es que amb els anys que fa que anem per la zona del Baix Camp, mai havia sortit a donar un volt per les muntanyes properes.

La fita arribar fins d’alt de tot de la Serralada de Llaberia, sortint desde el municipi de Pratdip i agafar la carretera que porta fins a Tibissa.

La pujada es va fen notar i comença’s al voltant de 100 i pocs metres fins arribar als gairebé 900 mts de La Miranda, un centre de emissors ubicat a dalt de tot.

La ruta que havia trobat era circular i baixava per l’altre banda de la serralada, però anant sol millor fer un tram una mica mes curt (tot i aixi han sortit prop de 35 km).

Gran part de la cíclada es fa per la carretera cap a Llaberia, i uns 4 km avanç agafo el desviament per una pista que s’enfila per dalt de la cresta de la serralada.

Quins troços mes tècnics; has de aguantar l’equilibri i avançar entre els rocs lliscants per l’aigua que corra per el camine’t.

Panorama Serra Llaberia i Serra Tivissa

Panorama Serra Llaberia i Serra Tivissa

Jo com que encara soc “novell” algun tram el faig caminant… per alguns llocs veig roderes de bici però sobretot petjades de Senglar i algun Cabirol.

Les vistes son impressionants, i to i no haver arribat fins a dalt de tot de La Miranda; pots veure Cambrils el Delta del Ebre, i al darrera les serra’s de Tivissa i Vandellos.

Panorama_Serra_Llaberia

Serra Llaberia

Serra Llaberia

Serra Llaberia

Serra Llaberia

Serra Llaberia

Serra Llaberia

La baixada es força mes ràpida i els frens recent canviats hem donin algun ensurt.

Una volta per el poble de Lleveria; que son “quatre cases” però hem sembla que estan força arreglades i deuen pujar a estiuejar a lloc fresc, ja que els 700 mts d’alçada i l’aire que puja desde Falset fa que el silencia i la temperatura sigui d’agrair.

Llaberia

Llaberia

Un plàtan per recuperar forçàs i tornada per la mateixa ruta.

Un racó per visitar algun cop i descobrir una zona desconeguda, al menys per a mi.

Aquí teniu el track.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4437512

La Rierada ?? La Siberia ??… on es tot aixó ???

Dons si, encara que els noms sonin estranys resulta ser que estan ben aprop de Barcelona… però molt a prop!!!

Sortim a les 8:00 hores en companyia del “llisto” Francesc, ens dirigim cap a Molins de Rei seguint el Riu Llobregat; que avui desprès dels dies de pluges (per fi a sortit el sol!!!) baixa ben ple, i els camins estan bastant enfangats.

Un cop pasat el pont de Molins de Rei, entrem cap a dins del poble en direcció a la muntanya i en arribar a la Plaça de les Bruixes, entrem a la pista que ens ha de portar cap a la zona que hem planificat.

Durant uns kilòmetres ens anem posant dins dels bosc (passem per sobre del circuit de motocròs) i arribem a una pista mes ample que ens du directe cap a La Rierada.

Aquí hem de creuar el primer tram de la riera, unes quantes fotos i a seguir (el racó humit val la pena en aquesta època).

La Rierada

La Rierada

Un metres mes endavant es sent el soroll de l’aigua al caure per la cascada de El Gran Salt de la Rierada. Un racó molt maco i que val la pena parar per fer unes fotos mes.

EL Gran Slat - La Rierada - "llisto" Albert

EL Gran Slat – La Rierada – “llisto” Albert

EL Gran Slat - La Rierada - "llisto" Francesc

EL Gran Slat – La Rierada – “llisto” Francesc

Be, desprès de creuar el riu per poder baixar fins a la caiguda d’aigua hem continuat pujant per algun corriol fins a torbar un tros de carretera que en uns metres en ha permès agafar la cruïlla cap el carrer de La Siberia.

Aquesta pista va pujant i pujant fins arribar un altre cop a la carretera de Molins a Vallvidrera, que avui amb el dia que fa sembla una autopista de ciclistes 🙂

Uns quants kilòmetres i arribem a la Santa Creu d’Olorda… que deu ni d’or; avui ho devien regalar perquè entre tant ciclista i gent fent barbacoes no hi havia gaire lloc.

Un bon descans (estem a la meitat del recorregut), un entrega i els cafès habituals… i tornem a pedalar per la carretera (que mira que costa desprès de esmorzar), desprès d’un parell “llarg” de kilòmetres ens desviem cap a la pista de l’esquerra que ens torna a enfilar fins el Turo de Can Pascual.

Des-de aquí a dalt la baixada es força ràpida i entretinguda per els corriols i pistetas que ens tornant a portar a trobar la pista ample que ens du cap a Can Cuias.

Creuem la carretera i comencem a baixar direcció a Sant Just Desvern, on des-de una pista estreta podem passar per la Font de Can Merles i anar a buscar la pista ample dels “Ponis” (una hípica que lloga’n aquests animalons).

Un cop hem arribat a la carretera principal ens hem desviat per poder veure un monument recuperat al poble de Sant Just, el Moli Fariner que data del segle XIV.

Molí fariner - Sant Just Desvern

Molí fariner – Sant Just Desvern

Be, una ruta molt maca i que esta molt aprop.

Aquí teniu el track…

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4395261